Presentació

A finals de la dècada dels trenta, Salvador Dalí i el fotògraf de Vogue, Horst P. Horst,comparteixen escenaris, amics i complicitats. A París, es relacionen amb artistes, couturiers, dissenyadors, arquitectes i intel·lectuals que marquen de manera decisiva la seva trajectòria i els inspiren en la creació d’un llenguatge propi.

L’exposició convida a explorar la mirada d’aquests dos autors que han deixat una empremta inesborrable en l’imaginari col·lectiu i que, encara avui, continuen sent influents en els àmbits de la moda i de l’art. 

D’una banda, es mostren els projectes editorials i artístics en què col·laboren al llarg d’una dècada. En aquestes iniciatives conjuntes, artista i fotògraf transformen l’acció de mirar en un acte creatiu, deliberat i poètic, en què la fascinació pel món clàssic hi és, sovint, com a teló de fons. De l’altra, els retrats i contactes fotogràfics de Horst, així com les peces procedents de l’arxiu de moda de Gala i Dalí, ens permeten descobrir els elements essencials que intervenen en la posada en escena de qui mira, però també de qui és mirat.

Obra

La mirada fotogràfica d’Horst

veure

Una selecció d’obres permet aprofundir en l’univers visual de Horst P. Horst, a través de fotografies, projectes editorials i materials vinculats a la moda. La presència de Salvador Dalí s’hi manifesta com a context, influència i complicitat creativa, reforçant una concepció deliberada i poètica de l’acte de mirar.

Construir la bellesa

Mirada, complicitat i creació

veure

La bellesa s’articula a partir d’una mirada compartida i d’un diàleg creatiu entre artista i fotògraf. Els projectes editorials, els retrats, les posades en escena i les referències al món clàssic revelen una concepció deliberada i poètica de l’acte de mirar, on qui observa i qui és observat participen activament en la construcció de l’imaginari visual.

Cronologia

Contextos compartits i trajectòries paral·leles

veure

La cronologia situa Salvador Dalí i Horst P. Horst en el seu context històric i creatiu. El recorregut temporal permet entendre els moments clau de les seves carreres, els punts de contacte i les divergències, i com el pas del temps, les experiències i els entorns van modelar les seves mirades.

HORST P. HORST

Horst P. Horst és considerat una de les grans figures de la fotografia de moda del segle XX. Imatges icòniques com Mainbocher Corset (1939), els dissenys de vestuari de Salvador Dalí i Coco Chanel per al ballet Bacanal (1939), així com retrats inoblidables d’artistes, dissenyadors de moda, socialités i celebritats de tota mena, formen part de l’imaginari col·lectiu i han contribuït decisivament a definir l’estètica de la moda i del retrat fotogràfic del seu temps.

Horst Paul Albert Bohrmann neix el 1906 en el si d’una família de comerciants pròspera i culta a Weissenfels (Alemanya). Estudia arquitectura a Hamburg fins que, el 1930, empès pel seu esperit aventurer i un profund afany  de bellesa, arriba a París per treballar com a aprenent a l’estudi de Le Corbusier. L’experiència no resulta gaire estimulant per al jove estudiant, però li permet ampliar el seu cercle d’amistats i recórrer durant hores les sales de museus i galeries de la ciutat. Ben aviat coneix el baró George Hoyningen-Huene, aleshores fotògraf estrella de Vogue, que es converteix en el seu mentor i li obre les portes del vibrant món creatiu i intel·lectual parisenc. De la mà de Hoyningen-Huene, Horst descobreix la seva veritable vocació i pren les regnes del seu destí fins a esdevenir un dels fotògrafs més emblemàtics de l’univers Condé Nast, el gran imperi editorial de revistes com Vogue i Vanity Fair.

Els seus treballs per a Vogue són el testimoni d’un observador privilegiat. Dotat d’una gran cultura i especialment sensible tant a l’estètica clàssica com al surrealisme, va  ser capaç de mostrar la bellesa durant un dels moments més foscos del segle passat, marcat per la guerra i la incertesa. Amb una obra profundament evocadora, construïda a partir d’un exquisit domini de la llum, la composició i el gest, Horst va fer somiar tota una generació de lectors i creadors, i va marcar les bases d’un ideal de bellesa modern, sofisticat i atemporal.

Horst could take the most beautiful, romantic images of a woman. Hoyningen-Huene made stronger ones, Avedon and I stranger ones, but his was always loving and respectful

IRVING PENN