CRONOLOGIA

A l’abril, té lloc la primera col·laboració documentada entre el fotògraf Horst P. Horst i Salvador Dalí.  L’artista treballa en el pavelló surrealista Somni de Venus per a la Fira Mundial de Nova York, mentre que Horst forma part del grup de fotògrafs encarregats de dur a terme les sessions amb models nues, en les quals participa també l’artista acompanyat de Gala Dalí intervé en dues fotografies de Horst, fruit d’aquestes sessions, i crea els dissenys de vestuari de les sirenes que formaran part de la instal·lació. En una fase inicial del projecte, les dues imatges s’incorporen en gran format a la façana del pavelló.

A l’octubre, Vogue (Nova York) publica l’article “Dali’s ‘Venusberg’ ballet” amb motiu de la presentació del ballet Bacanal a l’escena novaiorquesa. Il·lustren l’article un dibuix de Dalí i una fotografia de Horst en què apareixen els dissenys de vestuari concebuts per Salvador Dalí i confeccionats per Coco Chanel.

Al setembre, Vogue publica una fotografia de Horst a l’article “Paris Openings. Variety Show”. A la imatge, una model llueix un vestit negre de Schiaparelli, mentre que un dibuix de grans dimensions de Salvador Dalí, Horse and Rider (1935), forma part de l’escenografia.

A principis d’estiu de 1942, Horst,  que havia sol·licitat dos anys enrere la ciutadania nord-americana, ha d’assistir a un examen mèdic. Poc abans, durant una vetllada a Nova York amb els Dalí, Horst recorda que, mentre Salvador Dalí dibuixa el seu retrat, Gala li llegeix el futur amb les cartes. La predicció és molt clara: el cridaran a files per a l’exèrcit dels Estats Units. Horst, que aleshores té trenta-sis anys i a qui falta poc per superar l’edat de reclutament, es mostra incrèdul davant l’auguri. Finalment, el futur anunciat per Gala s’acompleix.

Una de les tres pintures murals realitzades per Salvador Dalí a l’apartament d’Helena Rubinstein a Manhattan (núm. cat. P 544) serveix d’escenari per a una fotografia de Horst que es publica al març a Vogue acompanyada d’un text breu que es titula “In the Dali Room”. A la imatge, els dissenys d’Adele Simpson dialoguen amb els símbols recurrents de la iconografia daliniana.

Al mes de juny, Vogue dedica pràcticament una doble pàgina a «Madame Salvador Dalí». Per a l’ocasió, Dalí concep un collage on dues imatges de Gala, realitzades per Horst, s’insereixen sobre la pintura El triomf de Tourbillon (núm. cat. 572).

Aquell mateix any Horst fa el memorable retrat de Salvador Dalí amb els ulls tancats. Amb la mirada dirigida cap a l’interior, artista i fotògraf evoquen el món dels somnis i del subconscient, eix central del pensament surrealista.

El mes de febrer es publica el llibre Horst: Photographs of a Decade, editat per Georges Davis. En el capítol dedicat a París, apareixen els dissenys per a Bacanal, de 1939, i el retrat de Salvador Dalí amb els ulls tancats, de 1943.

Horst es trasllada a la casa d’Oyster Bay (Long Island, Nova York). El dissenyador Christian Dior, el baró “Niki” de Gunzburg i Salvador Dalí són alguns dels seus primers convidats.

Al maig, Vogue il·lustra l’apartat “Points…” amb una imatge pensada per Salvador Dalí que s’acompanya d’un text breu: “Dali Composes a Photograph”. A la imatge captada per Horst, l’artista estableix un diàleg directe amb les darreres obres que acaba de presentar a la Bignou Gallery de Nova York. Seguint la moderna teoria del «res no es toca»  de la física quàntica –que marca pintures com Desmaterialització prop del nas de Neró (núm. cat. 626), reproduïda a l’escena–, Dalí i Horst presenten les models suspeses en l’aire, lluint dos dissenys estiuencs encarregats especialment a Hattie Carnegie per a l’ocasió.

Horst fotografia Gala i Salvador Dalí en un paisatge rocós, a prop del mar. Probablement es tracta de la costa est dels Estats Units. El reportatge és una raresa dins de la producció del l’autor, que acostuma a preferir les fotografies d’interior.

Al maig, Horst publica a Vogue un reportatge de moda amb escenografies de Marcel Vertès. En una de les imatges, Horst fa una aclucada d’ull a Salvador Dalí i reprodueix una versió desenfadada dels vestits concebuts per l’artista, juntament amb Coco Chanel, per a Bacanal anys enrere. La model, Kathy Dennis llueix un vestit de la dissenyadora Mollie Parnis, que casualment era propietària, des del 1951, de l’obra Horse and Rider (1935) de Salvador Dalí.

Al voltant d’aquesta data, Horst realitza una sessió fotogràfica a Gala i Salvador Dalí al seu estudi. Un retrat de Dalí, fruit d’aquesta trobada, apareix a la jaqueta del llibre Dalí On Modern Art − The Cuckolds of Antiquated Modern Art, escrit per l’artista i publicat per l’editorial Dial Press.

A l’entorn d’aquest any, Horst fotografia a Dalí al seu estudi. A la imatge, l’artista posa assegut davant d’un focus. Vesteix amb elegància i sosté un bastó amb aire altiu. És el darrer retrat, de què tenim constància, que Horst dedica a Salvador Dalí.

Horst fa una sessió fotogràfica al model i incipient actor William Rothlein, que havia de protagonitzar un biopic de Salvador Dalí sota la direcció de Federico Fellini. El projecte no va arribar a veure la llum, però segurament va ser la raó d’aquest encàrrec. Els fulls de contactes conservats mostren diversos retrats i fotografies del model, nu, clarament inspirats per l’ideal de bellesa clàssic.

Al juny, Vogue publica “The House that Horst Grew”. Es tracta d’un reportatge àmpliament il·lustrat redactat per Valentine Lawford, diplomàtic britànic i parella de Horst en aquell moment. En el dormitori, al llit, s’aprecia el fragment d’una aquarel·la, obra de Salvador Dalí.

Al text d’introducció del seu llibre Horst: Salute to the Thirties, publicat per The Viking Press a Nova York, Horst recull una divertida anècdota al voltant de Coco Chanel i Salvador Dalí: “Without a doubt, the center of the circle, the star of the circus, was Chanel. She was omnipresent and omnipotent. She argued and pontificated; she set up an alarm clock on her table when Dalí was present, and insisted that after he had spoken for ten minutes without interruption, she had the right to do the same”. (traducció: Sens dubte, el centre del cercle, l’estrella del circ, era Chanel. Era omnipresent i omnipotent. Discutia i pontificava; quan Dalí hi era, posava un despertador a la taula, i insistia que després que ell hagués parlat durant deu minuts sense parar, ella tenia dret a fer el mateix).

En una entrevista televisiva de Horst P. Horst per al programa Visions and Images: American Photographers on Photography, presentat per Barbarelee Diamonstein, el fotògraf es refereix al París de les avantguardes i la influència que va tenir en els seus treballs. El fotògraf explica que, durant la dècada dels trenta, no hi havia diferència entre dissenyadors de moda, artistes, intel·lectuals o editors de moda. Cita com a exemple el cas de Salvador Dalí, que va dissenyar en aquell moment diversos vestits d’alta costura amb Elsa Schiaparelli.